Com a persones cristianes, des d'on ens situem avui en l'església? Amb quina església somiem?
Com treballem en la comunitat eclesial per fer denúncia i anunci d'un canvi real en ella?
Aquestes qüestions ens mouen a donar una resposta.
Som hereves d'una tradició, que ens fa observar, des d'una mirada crítica i atenta, com es fa palesa la vulneració de les dones i les persones LGTBI en la nostra església, esdevenint un problema estructural en ella.
Ens coneixem i reconeixem en les comunitats, formant part d'una església tan diversa com rica. Identificam com el gran pecat de les comunitats cristianes ha estat i segueix sent l'omissió, el silenci. Invisibilitzar i no anomenar és no reconèixer l'existència de realitats que ens envolten. I per tant, allò que no s'anomena, no existeix.
Qui coneix l'amor, coneix a Déu. Un Déu que va més enllà del sexe i del gènere.
Així idò, ens posem en moviment per l'alliberació de totes les persones, que davant Déu tenen el mateix valor i la mateixa dignitat, perquè som fills i filles d'Aquell que ens estimà primer.
Volem fer present ja, ara i aquí, un camí de justícia social, en una església que sigui més mare i menys jutge.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada